Per Pablo Santillana, arquitecte tècnic especialitzat en rehabilitació, bioconstrucció i construcció sostenible, i fundador d’Ecohabitats Arquitectura i construcció.
Rehabilitar una masia no consisteix únicament a conservar uns murs de pedra i adaptar l’interior a les necessitats actuals. Estem intervenint sobre un edifici que pot portar dècades o segles responent al clima, al terreny i al pas del temps mitjançant solucions constructives molt diferents de les d’un habitatge contemporani.
Precisament per això, molts dels errors en rehabilitar una masia apareixen quan apliquem solucions pròpies de l’obra nova sense comprendre primer com funciona l’edifici existent.
Un revestiment aparentment adequat pot dificultar l’assecat d’un mur. Un aïllament mal plantejat pot afavorir condensacions. L’obertura d’un forat pot alterar el funcionament estructural. I una millora destinada a reduir el consum energètic pot acabar provocant problemes d’humitat o qualitat de l’aire interior si no s’estudia conjuntament amb la ventilació.
A Ecohabitats partim d’un principi que condiciona la nostra manera d’abordar la rehabilitació de masies: abans d’intervenir cal observar, diagnosticar i comprendre.
En aquesta guia, Pablo Santillana analitza els errors tècnics i constructius que poden comprometre una rehabilitació, les seves possibles conseqüències i els criteris que convé tenir en compte per evitar-los.
Ens centrarem especialment en les característiques habituals de les masies de Catalunya, on trobem construccions d’èpoques i tipologies molt diferents, amb murs de pedra, morters tradicionals, estructures i forjats de fusta, cobertes inclinades i una estreta relació entre edifici, terreny i clima.
Nota tècnica: cada masia té la seva pròpia història constructiva. Una solució adequada per a un edifici pot no ser-ho per a un altre. Abans d’intervenir s’han d’estudiar la seva estructura, materials, patologies, orientació, relació amb el terreny, condicions climàtiques i ús futur.
Errors en rehabilitar una Masia: abans de començar
1. Tractar una masia com si fos un habitatge d’obra nova
Aquest és un dels errors en rehabilitar una masia que pot estar darrere de molts problemes posteriors.
Una construcció tradicional no funciona necessàriament com un edifici contemporani.
Els tancaments actuals solen dissenyar-se mitjançant capes amb funcions clarament diferenciades: aïllament tèrmic, impermeabilització, control del vapor, càmera o acabat.
En una masia podem trobar-nos, en canvi, amb murs de pedra de gran gruix, morters tradicionals, estructures de fusta i solucions constructives que gestionen la temperatura i la humitat d’una altra manera.
Això no significa que els sistemes tradicionals siguin millors per definició ni que haguem de conservar tot l’existent.
Significa que hem de comprendre com funciona l’edifici abans de decidir com transformar-lo.
Substituir un revestiment per un altre de molt menys permeable pot modificar la capacitat d’assecat d’un mur. Incorporar aïllament pot canviar les temperatures dins del tancament. Segellar infiltracions millora l’eficiència energètica, però també modifica la renovació d’aire de l’edifici.
Cada decisió n’afecta d’altres.
Una bona rehabilitació ha d’aconseguir que construcció tradicional i prestacions contemporànies siguin compatibles: confort, eficiència energètica, salubritat, durabilitat i facilitat de manteniment.
No es tracta de construir un habitatge nou dins d’una carcassa antiga.
Es tracta d’aconseguir que un edifici existent torni a funcionar correctament durant moltes dècades més.
2. Decidir la distribució abans de diagnosticar l’edifici
En visitar una masia buida resulta fàcil començar a imaginar on estarà la cuina, quina estança aprofitarà les millors vistes o on podríem obrir un gran espai cap a l’exterior.
Però el projecte no hauria de començar per la distribució.
Primer necessitem conèixer l’edifici.
Un diagnòstic previ permet estudiar l’estat de murs, estructura, forjats i coberta; localitzar humitats i deformacions; identificar intervencions realitzades en diferents èpoques i determinar quins elements mereixen conservar-se, reparar-se o reforçar-se.
A més, en rehabilitació el que veiem no sempre coincideix amb el que realment tenim.
En retirar revestiments o falsos sostres poden aparèixer suports, reparacions, fàbriques o modificacions estructurals que no eren visibles durant les primeres inspeccions. Quan succeeix, hem de comprovar si les hipòtesis utilitzades durant el projecte continuen sent vàlides abans de seguir executant.
Aquesta incertesa forma part de treballar amb edificis existents.
Un dels errors en rehabilitar una masia és obligar l’edifici a adaptar-se a una distribució decidida massa aviat.
A Ecohabitats preferim treballar a l’inrevés: primer comprenem què tenim i després estudiem com introduir el programa i les necessitats de qui l’habitarà.
3. Desenvolupar el projecte sense haver comprovat abans la seva viabilitat urbanística
Encara que aquesta guia està centrada en qüestions constructives, existeix una comprovació prèvia que no podem ignorar.
Abans de plantejar ampliacions, reconstruccions, canvis d’ús o transformacions importants hem de conèixer què permet realment el planejament sobre aquesta masia.
Aquesta qüestió és especialment rellevant a Catalunya, on nombroses masies es troben en sòl no urbanitzable i algunes estan incloses en els corresponents Catàlegs de Masies, Cases Rurals i altres construccions o sotmeses a condicions urbanístiques, paisatgístiques o patrimonials específiques.
Per tant, abans de desenvolupar en detall una proposta arquitectònica convé comprovar-ne la viabilitat.
En la nostra guia sobre llicències i normativa per rehabilitar una masia a Catalunya expliquem específicament quins aspectes urbanístics i administratius s’haurien d’estudiar.
Aquí n’hi ha prou amb conservar una idea: primer comprovem què podem fer; després decidim com fer-ho tècnicament.
Errors en rehabilitar una masia: en estructura i construcció tradicional
4. Obrir forats o eliminar murs sense entendre com treballa l’estructura
Un dels pitjors errors en rehabilitar una masia. Les necessitats actuals solen portar-nos a buscar espais més amplis, cuines obertes, grans zones d’estar i una relació més directa entre interior i exterior.
Però una masia va ser construïda seguint una altra lògica.
Molts dels seus murs poden tenir una funció estructural i treballar conjuntament amb forjats, cobertes i altres elements de l’edifici.
Obrir un gran forat, per tant, no consisteix simplement a retirar pedra i col·locar posteriorment un reforç.
Abans hem de comprendre com es transmeten les càrregues i com pot afectar la intervenció al conjunt de l’estructura.
També hem de considerar la història de l’edifici. Una masia pot haver estat ampliada en diferents èpoques, incorporar reparacions posteriors o presentar deformacions que porten molt de temps estabilitzades.
Quan durant una obra apareix una configuració diferent de la prevista, no hauríem de continuar automàticament amb la solució projectada. Primer cal interpretar el que s’ha trobat i comprovar com afecta les hipòtesis estructurals inicials.
En aquest tipus d’intervencions, arquitectura i estructura s’han de desenvolupar conjuntament.
5. Donar per bo un mur de pedra simplement perquè segueix dempeus
Un mur de pedra de gran gruix pot transmetre una enorme sensació de solidesa.
Però la seva aparença exterior no permet conèixer per si sola el seu estat.
Hem d’estudiar la composició de la fàbrica, els morters, possibles desploms, fissures, deformacions, pèrdua de material en juntes, presència d’humitat i relació amb forjats i coberta.
També importa el que ha succeït al voltant del mur.
Una coberta deteriorada pot haver permès l’entrada d’aigua durant anys. Els canvis de cota exterior poden modificar la seva exposició a la humitat. I determinades intervencions posteriors poden haver alterat el seu comportament.
Conservar no significa simplement no tocar.
En alguns casos serà necessari consolidar, rejuntar o reparar determinats punts. En altres, un mur aparentment deteriorat pot conservar bona part de la seva capacitat i resultar recuperable.
La decisió ha de procedir del diagnòstic i no únicament de l’aparença. No fer-ho és un dels errors en rehabilitar una masia més perillosos.
6. Substituir materials tradicionals simplement perquè són antics
Pedra, fusta, ceràmica o morters tradicionals poden haver funcionat durant dècades o segles i continuar sent vàlids si es troben en bones condicions.
Un dels errors en rehabilitar una masia és substituir-los automàticament perquè existeixen solucions més modernes.
La pregunta hauria de ser:
Aquest element funciona i pot seguir funcionant després de la rehabilitació?
Si la resposta és afirmativa, conservar-lo pot aportar avantatges arquitectònics, ambientals i constructius.
Però tampoc hem de caure en l’extrem contrari.
Que un material sigui antic no significa que s’hagi de conservar sempre. Una peça estructural deteriorada, una coberta que ha perdut les seves prestacions o qualsevol element que comprometi la seguretat necessita una intervenció adequada.
La decisió tècnica hauria de permetre distingir entre quatre possibilitats: conservar, reparar, reforçar o substituir.
L’edat del material, per si sola, no hauria de decidir quina escollir.
7. Rehabilitar la coberta pensant únicament en les teules i l’aïllament
La coberta és un dels elements que més condicionen la conservació d’una masia.
El seu deteriorament pot permetre l’entrada d’aigua i accelerar les patologies de murs, estructures i forjats.
Però rehabilitar-la no consisteix únicament a substituir teules i col·locar aïllament.
Cal estudiar estructura, pendents, suports, trobades, evacuació d’aigües, estanquitat, comportament tèrmic i ventilació quan la solució constructiva la requereixi.
En cobertes amb estructura de fusta també hem de prestar especial atenció a les zones on hagin existit filtracions prolongades.
A més, qualsevol modificació de pes o configuració pot repercutir sobre els elements que suporten la coberta.
Una solució adequada ha de complir simultàniament tres objectius: protegir l’edifici, millorar les seves prestacions i ser compatible amb la construcció existent.
Resoldre únicament un d’ells pot traslladar el problema a un altre punt.
Errors en rehabilitar una masia relacionats amb humitat i aigua
8. Tapar una humitat abans d’identificar d’on procedeix
Pintar una taca, col·locar un trasdossat o aplicar un revestiment impermeable pot aconseguir que una humitat deixi de veure’s.
Però no significa que hagi desaparegut.
Aquest és un dels errors en rehabilitar una masia que més problemes pot provocar: actuar sobre la manifestació visible abans d’identificar-ne la causa.
La humitat pot estar relacionada amb el terreny, filtracions de coberta o façana, trobades deficients, instal·lacions, condensacions o diferents fenòmens actuant simultàniament. La protecció enfront de la humitat forma part de les exigències de salubritat contemplades pel Codi Tècnic de l’Edificació (CTE).
A més, la taca que veiem no sempre coincideix amb el punt per on entra l’aigua. Aquesta pot desplaçar-se a través de fàbriques, trobades o revestiments abans de fer-se visible.
Per això localitzar una taca és solament el principi del diagnòstic.
El problema: estem veient la conseqüència.
El risc: ocultar-la pot permetre que la humitat continuï afectant materials i elements que deixaran d’estar visibles.
El criteri correcte: determinar primer d’on procedeix l’aigua i per què està arribant fins a aquest punt.
Només llavors podem estudiar com resoldre-la.
9. Utilitzar solucions impermeables sense estudiar com necessita assecar-se el mur
Els murs tradicionals poden gestionar la humitat de manera diferent a un tancament contemporani.
La combinació de pedra, morters i revestiments influeix en com entra, es desplaça i s’evapora la humitat.
Introduir materials amb característiques molt diferents pot modificar aquest equilibri.
Determinats revestiments molt impermeables, per exemple, poden dificultar l’assecat d’una fàbrica si s’utilitzen sense estudiar prèviament el suport i l’origen de l’aigua.
Aquest és un dels errors en rehabilitar una masia que pot alterar el comportament d’un mur tradicional enfront de la humitat.
El resultat pot ser paradoxal: intentem solucionar una humitat i acabem dificultant-ne l’evacuació.
Això no significa que mai haguem d’impermeabilitzar ni que existeixi un material universalment vàlid o incorrecte.
La qüestió és una altra: quina aigua volem aturar, des d’on arriba i cap a on pot assecar-se el tancament?
En construcció tradicional, la compatibilitat entre materials pot ser tan important com les prestacions individuals de cada producte.
10. Analitzar les humitats sense estudiar el terreny i l’exterior de la masia
No tots els problemes d’aigua se solucionen actuant directament sobre els murs.
La relació entre edifici i terreny pot ser determinant.
Pendents que condueixen l’aigua cap a les façanes, cotes exteriors elevades, canalons deteriorats, evacuacions insuficients o canvis realitzats al voltant de l’edifici poden mantenir determinats tancaments contínuament exposats a la humitat.
En algunes masies, aquesta relació ha canviat amb el temps.
Poden haver-se elevat terrenys, pavimentat superfícies anteriorment permeables o modificat sistemes tradicionals d’evacuació d’aigua.
Per això, abans de plantejar solucions interiors complexes convé fer-se una pregunta aparentment senzilla: quin recorregut realitza l’aigua al voltant de la masia quan plou?
La resposta pot explicar una part important de les patologies existents.
Els problemes d’humitat requereixen un diagnòstic específic perquè les seves causes poden ser molt diferents. En aquest article ens interessa assenyalar l’error; l’estudi detallat dels diferents tipus d’humitat i les seves possibles solucions mereix un contingut tècnic independent.
Errors en rehabilitar una masia: en millorar aïllament i eficiència energètica
11. Triar l’aïllament sense estudiar com canviarà el comportament del mur
Millorar l’aïllament tèrmic sol ser un dels objectius d’una rehabilitació.
Però decidir quin aïllament utilitzar únicament per la seva capacitat tèrmica pot ser un error.
En afegir noves capes modifiquem les temperatures dins del tancament i podem canviar el seu comportament enfront de la humitat.
En determinades condicions poden aparèixer condensacions superficials o intersticials, especialment en trobades i zones on l’aïllament perd continuïtat.
En murs tradicionals cal valorar el conjunt: composició i gruix del mur, orientació, exposició a la pluja, humitat prèvia, solució d’aïllament, acabats i condicions futures d’ús.
El problema: triar un producte abans de comprendre el tancament.
La conseqüència: una millora tèrmica pot generar un comportament enfront de la humitat diferent del previst.
El criteri correcte: estudiar l’aïllament com a part d’un sistema constructiu complet.
Una solució adequada per a una façana no té per què ser-ho per a una altra.
12. Pensar que rehabilitació energètica significa simplement posar més aïllament
Una rehabilitació energètica no consisteix a envoltar una masia amb la major quantitat possible d’aïllament.
El confort i la demanda energètica depenen també de l’orientació, radiació solar, infiltracions, fusteries, coberta, inèrcia tèrmica, ponts tèrmics, ventilació, instal·lacions i forma d’utilitzar l’habitatge.
Catalunya presenta realitats climàtiques molt diferents.
L’exposició a la humitat i les temperatures d’una masia pròxima al litoral de Barcelona o Girona poden diferir considerablement de les d’un edifici situat a la Catalunya Central, el Prepirineu o les comarques interiors de Tarragona i Lleida.
Aquestes diferències condicionen l’envolupant, el comportament enfront de la humitat i les necessitats de climatització.
Per això no existeix una única solució constructiva vàlida per a totes les masies de Catalunya.
El projecte ha de respondre a l’edifici i al microclima concret del lloc.
13. Millorar l’hermeticitat sense resoldre simultàniament la ventilació
Quan substituïm fusteries, segellem infiltracions i millorem l’envolupant reduïm pèrdues energètiques.
Però també modifiquem la renovació d’aire que anteriorment podia produir-se de forma incontrolada a través de juntes i discontinuïtats.
Una masia rehabilitada pot ser molt més hermètica que abans.
Això pot ser positiu des del punt de vista energètic sempre que disposem d’una estratègia de ventilació adequada.
En cas contrari, poden augmentar la humitat interior, les condensacions i els problemes relacionats amb la qualitat de l’aire.
Per això, eficiència energètica i ventilació s’han d’estudiar conjuntament.
Depenent del projecte pot ser adequat estudiar sistemes de ventilació mecànica controlada, fins i tot amb recuperació de calor, o plantejar altres estratègies compatibles amb les característiques i ús de l’edifici.
L’important és no deixar la ventilació per al final.
Un habitatge eficient també ha de ser saludable.
14. Fixar-se únicament en quant aïllament posem i no en on s’interromp
Un bon aïllament pot perdre part de la seva eficàcia si no resolem correctament les seves trobades.
Contorns de finestres, unions entre façana i coberta, forjats, llindes o canvis de material poden convertir-se en punts tèrmicament febles.
En aquestes zones pot disminuir la temperatura superficial interior i, sota determinades condicions, augmentar el risc de condensació.
En una masia existeix una dificultat afegida: les trobades rarament tenen la regularitat geomètrica d’una construcció nova.
Per això cada solució s’ha d’adaptar al que ja existeix.
Un dels errors en rehabilitar una masia és concentrar-se únicament en centímetres i prestacions de l’aïllament i oblidar-ne la continuïtat.
Com aïllar correctament una construcció tradicional sense provocar noves patologies mereix una anàlisi pròpia. Aquí l’important és entendre que l’aïllament funciona com a sistema i no com una suma de superfícies independents.
Errors en rehabilitar una masia: en instal·lacions, confort i ús de la masia
15. Dissenyar les instal·lacions quan l’arquitectura ja està decidida
Climatització, electricitat, fontaneria, sanejament, ventilació, producció d’aigua calenta i possibles sistemes renovables necessiten recorreguts i espais.
Trobar-los posteriorment pot resultar especialment complicat en una construcció tradicional.
Realitzar regates indiscriminadament en murs de pedra, travessar elements estructurals o crear falsos sostres únicament per ocultar instal·lacions pot obligar-nos a alterar innecessàriament l’edifici.
Per això, arquitectura i instal·lacions s’haurien de desenvolupar conjuntament des del projecte.
A Ecohabitats estudiem recorreguts, passos verticals, espais tècnics i ubicació d’equips abans d’arribar a l’obra.
Això permet que les instal·lacions s’integrin en l’arquitectura en lloc d’obligar posteriorment a modificar-la.
16. Triar la climatització abans de conèixer com funcionarà energèticament la masia
Instal·lar aerotèrmia, terra radiant o un altre sistema eficient no converteix automàticament una masia en un habitatge eficient.
Primer necessitem conèixer la seva demanda.
Si l’envolupant presenta importants pèrdues tèrmiques, infiltracions o una coberta insuficientment resolta, les necessitats de climatització seran diferents de les d’aquesta mateixa masia després d’una rehabilitació energètica.
Per tant, l’ordre importa.
Primer estudiem envolupant, orientació, aïllament, fusteries, ventilació i condicions climàtiques. Després podem dimensionar i seleccionar les instal·lacions.
També importa l’ús.
Un habitatge habitual a l’entorn de Barcelona pot tenir necessitats diferents de les d’una segona residència situada en una zona interior o de muntanya.
El sistema ha de respondre a l’edifici, al clima i a com realment s’utilitzarà.
17. Convertir l’estètica “rústica” en el criteri principal de la rehabilitació
Pedra vista, bigues de fusta, paviments tradicionals i altres elements formen part de l’atractiu de moltes masies.
Però conservar la seva identitat no hauria de convertir-se en una obligació estètica.
Deixar tots els murs de pedra vistos, per exemple, no té per què ser sempre la millor solució. Algunes fàbriques tradicionals van estar revestides i aquest acabat podia complir també una funció protectora.
El mateix passa amb estructures de fusta, paviments o elements constructius antics.
Abans de decidir si alguna cosa ha de quedar vista hauríem de preguntar-nos:
quina funció tenia?, en quin estat es troba?, quines conseqüències tindrà modificar-ho?
Una rehabilitació respectuosa no consisteix a recrear una imatge idealitzada del món rural.
Consisteix a conservar allò que aporta valor i permetre al mateix temps que l’edifici respongui correctament a les necessitats actuals.
Errors durant l’obra en rehabilitar una masia
18. Creure que durant l’execució només queda seguir els plànols
Un projecte detallat és fonamental, però una rehabilitació treballa amb un edifici existent que no sempre pot conèixer-se completament abans de començar.
En retirar un revestiment podem descobrir una fàbrica diferent. En obrir un fals sostre pot aparèixer una modificació estructural. En aixecar un paviment podem comprendre millor la relació entre edifici i terreny.
Aquestes situacions no signifiquen que el projecte estigués mal desenvolupat.
Un dels errors en rehabilitar una masia és assumir que durant l’obra sempre trobarem exactament allò que estava previst en el projecte. La incertesa forma part d’intervenir sobre construccions que han evolucionat durant molt de temps.
Des del criteri tècnic de Pablo Santillana, una de les qüestions més importants durant l’execució és contrastar contínuament el que s’ha previst amb allò que realment apareix en obra.
Quan ambdues coses no coincideixen, hem d’aturar-nos, interpretar el que s’ha trobat i decidir si la solució projectada continua sent vàlida.
Això no és improvisar.
És dirigir tècnicament una rehabilitació.
19. Demolir o resoldre imprevistos massa ràpid
Durant una rehabilitació poden aparèixer elements la funció dels quals no resulti evident inicialment.
Un envà pot amagar una solució anterior. Una peça de fusta aparentment secundària pot formar part d’un sistema estructural. Un revestiment pot aportar informació sobre les diferents etapes de l’edifici.
Per això, demolir també exigeix criteri.
El mateix succeeix quan apareix un imprevist.
Una biga deteriorada, una fàbrica diferent de la prevista o una humitat oculta no s’haurien de resoldre automàticament mitjançant l’opció que permeti continuar l’obra més ràpid.
Primer hem d’entendre què hem trobat.
Criteri tècnic de Pablo Santillana: un imprevist no té per què convertir-se en un problema greu. El risc apareix quan intentem solucionar-lo abans de comprendre’n la causa i la seva relació amb la resta de l’edifici.
En ocasions n’hi haurà prou amb una intervenció senzilla. En altres serà necessari revisar una part del projecte.
La velocitat d’execució no hauria de substituir el criteri tècnic.
20. Deixar la coordinació d’oficis i les trobades per a “resoldre-les en obra”
Una rehabilitació integral implica estructura, paleta, fusteria, aïllament, impermeabilització, climatització, electricitat, fontaneria i acabats.
I molts d’aquests treballs coincideixen en els mateixos punts.
Una instal·lació pot travessar l’envolupant. Una fusteria ha de trobar-se amb aïllament i revestiments. Una estructura nova pot haver de connectar-se amb una altra d’existent.
Precisament en aquestes trobades poden aparèixer filtracions, pèrdues tèrmiques, condensacions, fissures o problemes d’estanquitat.
El problema: cada ofici resol únicament la seva part.
La conseqüència: podem disposar de bons materials i bons sistemes que funcionen malament quan es connecten entre si.
El criteri correcte: estudiar els detalls rellevants durant el projecte i comprovar-ne la correcta execució en obra.
La direcció i el seguiment tècnic permeten mantenir la coherència entre el que s’ha projectat i el que finalment s’ha construït.
Errors econòmics que poden comprometre una bona rehabilitació
21. Pressupostar una masia com una reforma convencional i sense contemplar incerteses
Una masia introdueix un grau d’incertesa diferent al d’una reforma interior convencional.
Un dels errors en rehabilitar una masia és elaborar el pressupost sense considerar que estructures ocultes, humitats, cobertes deteriorades, fonamentacions difícils d’interpretar o modificacions realitzades durant dècades poden alterar determinades previsions inicials.
Això no significa que una rehabilitació no pugui controlar-se econòmicament.
Significa que hem de pressupostar-la coneixent la naturalesa de l’edifici.
Utilitzar exclusivament un preu general per metre quadrat pot resultar insuficient. Dues masies de superfície similar poden requerir intervencions molt diferents depenent de l’estructura, coberta, accessibilitat, instal·lacions, patologies i objectius de la rehabilitació.
Un bon estudi previ i un projecte suficientment desenvolupat redueixen notablement aquesta incertesa, encara que no sempre poden eliminar-la per complet.
Si vol aprofundir específicament en aquesta qüestió, en la nostra guia sobre quant costa reformar una masia analitzem els factors que més condicionen la inversió.
22. Estalviar precisament en allò que després quedarà ocult
Quan el pressupost s’ha d’ajustar resulta temptador mantenir la inversió en allò que serà visible en acabar l’obra: cuina, banys, paviments, il·luminació o acabats.
Però molts dels elements que determinaran la qualitat real de la rehabilitació acabaran ocults.
Estructura, aïllament, impermeabilització, drenatge, instal·lacions, ventilació i trobades constructives condicionaran durant anys el confort, consum energètic, manteniment i durabilitat de l’edifici.
Un dels errors en rehabilitar una masia és reduir la inversió precisament en aquestes partides per mantenir elements estètics que poden substituir-se posteriorment amb molta més facilitat.
Una cuina pot renovar-se d’aquí a uns anys.
Resoldre llavors una humitat darrere d’un trasdossat, refer una impermeabilització o corregir una trobada constructiva deficient serà molt més complex.
Què tenen en comú molts d’aquests errors en rehabilitar una masia?
Encara que hem analitzat problemes diferents, una part important comparteix el mateix origen:
intervenir abans de comprendre.
- Abans de solucionar una humitat hem d’identificar-ne la causa.
- Abans d’aïllar hem de comprendre el tancament.
- Abans d’obrir un mur hem de conèixer la seva funció.
- Abans de triar la climatització hem d’estimar les necessitats de l’edifici.
- Abans d’eliminar un element hem de saber quin paper exerceix.
- I durant l’execució hem de comprovar que allò que trobem coincideix amb el que s’ha previst.
Per això, més que afegir un error número 23, aquesta és la idea que resumeix bona part dels errors en rehabilitar una masia.
A Ecohabitats treballem des de l’enfocament contrari:
Conèixer. Diagnosticar. Projectar. Construir.
Aquest ordre permet conservar allò que mereix romandre, incorporar solucions contemporànies on realment aporten valor i reduir el risc de generar noves patologies intentant solucionar les existents.
Si encara es troba en les primeres fases d’una rehabilitació, en la nostra guia sobre per on començar la rehabilitació d’una masia desenvolupem específicament el procés previ a l’inici de les obres.
Canvien els errors en rehabilitar una masia segons la seva ubicació?
Els principis constructius que hem explicat són comuns, però les solucions no s’haurien d’aplicar de forma idèntica en tots els edificis.
A Catalunya existeix una diversitat climàtica considerable.
Una masia situada a l’entorn de Barcelona o pròxima al litoral pot estar sotmesa a unes condicions de temperatura, humitat ambiental i exposició diferents de les d’una construcció de la Catalunya Central, Girona, el Prepirineu o les comarques interiors de Tarragona i Lleida.
L’orientació, altitud, exposició al vent, radiació solar, règim de pluges i característiques del terreny també poden modificar el comportament de l’edifici fins i tot entre dues masies relativament pròximes.
Per això, parlar de rehabilitació de masies a Catalunya implica necessàriament parlar de solucions adaptades al lloc.
No existeix un aïllament, un sistema de climatització o una solució enfront de la humitat que pugui prescriure’s automàticament pel simple fet de tractar-se d’una masia.
L’edifici i el seu entorn s’han d’estudiar conjuntament.
Rehabilitar una masia significa treballar amb el que ja existeix
Una masia no és simplement el suport sobre el qual construir un habitatge nou.
Els seus murs, estructura, orientació, materials i relació amb l’entorn contenen informació sobre com ha funcionat l’edifici durant dècades o segles.
Una bona rehabilitació ha de saber interpretar aquesta informació.
Els principals errors en rehabilitar una masia apareixen quan deixem de fer-ho: ocultem una humitat sense buscar-ne l’origen, substituïm un material sense estudiar-ne l’estat, aïllem sense comprendre el tancament o modifiquem una estructura sense saber com treballa.
L’arquitectura contemporània i la construcció tradicional no tenen per què enfrontar-se.
És possible millorar el confort, l’eficiència energètica i la salubritat d’una masia i, al mateix temps, conservar els elements que expliquen la seva arquitectura i la seva relació amb el territori.
Però per aconseguir-ho necessitem intervenir amb coneixement, projecte i criteri tècnic.
Està pensant a rehabilitar una masia a Catalunya?
A Ecohabitats Arquitectura i construcció abordem la rehabilitació des del coneixement de l’edifici existent, integrant arquitectura, construcció, eficiència energètica i criteris de bioconstrucció des de les primeres fases del projecte fins a la seva execució.
Des de Barcelona desenvolupem projectes en diferents punts de Catalunya, adaptant cada intervenció a l’estat de la masia, les seves característiques constructives, el seu entorn i les necessitats de qui l’habitarà.
Si està valorant intervenir en una construcció d’aquest tipus, pot conèixer el nostre servei de reforma i rehabilitació de masies i estudiar amb el nostre equip les possibilitats de l’edifici.
Article escrit per Pablo Santillana, arquitecte tècnic especialitzat en rehabilitació, bioconstrucció i construcció sostenible, i fundador d’Ecohabitats Arquitectura i construcció.
Preguntes freqüents sobre els errors en rehabilitar una masia
Quin és l’error més greu en rehabilitar una masia?
Un dels principals errors en rehabilitar una masia és intervenir sense comprendre prèviament com funciona la construcció. Una decisió aparentment correcta sobre aïllament, humitat, estructura o materials pot generar noves patologies si es pren de forma aïllada, sense valorar com afecta el conjunt de l’edifici.
És recomanable deixar els murs de pedra vistos?
Depèn del mur i de les condicions de la masia. La decisió no hauria de ser exclusivament estètica. Cal estudiar el tipus de fàbrica, revestiments existents o històrics, exposició a l’aigua, estat de conservació i comportament enfront de la humitat abans de determinar l’acabat més adequat.
Es pot utilitzar ciment per rehabilitar els murs d’una masia?
No s’hauria d’establir una regla universal únicament en funció del nom del material. Cal estudiar el suport, les condicions d’humitat i la compatibilitat física entre materials. En nombroses fàbriques tradicionals, determinats morters de calç poden presentar característiques més compatibles amb el funcionament del mur, però la solució s’ha de definir per a cada cas.
És bona idea aïllar una masia per l’interior?
Pot ser viable en determinats projectes, però s’ha d’estudiar tècnicament. L’aïllament interior modifica les temperatures dins del tancament i pot alterar el seu comportament enfront de la humitat. Cal avaluar suport, orientació, exposició, ponts tèrmics, difusió de vapor i trobades abans de definir la solució.
Com s’han de solucionar les humitats d’una masia?
El primer pas és identificar-ne l’origen. L’aigua procedent del terreny, les filtracions de coberta o façana, les fuites i les condensacions responen a fenòmens diferents i no haurien de rebre automàticament la mateixa solució. Ocultar la manifestació visible sense resoldre la causa és un dels errors en rehabilitar una masia que convé evitar.
Què s’hauria de revisar abans de començar la rehabilitació?
Convé conèixer suficientment la situació urbanística i constructiva de l’immoble i estudiar estructura, coberta, murs, humitats, instal·lacions i elements que puguin requerir conservació.
Molts dels errors en rehabilitar una masia es poden evitar precisament amb aquesta anàlisi prèvia. A partir d’aquesta informació es pot desenvolupar un projecte coherent amb l’edifici i reduir decisions improvisades durant l’obra.
