Per Pablo Santillana, arquitecte tècnic i fundador d’Ecohabitats Arquitectura i Construcció
Una instal·lació de ventilació mecànica pot disposar d’un bon equip i, tot i així, no renovar correctament l’aire d’un habitatge.
Soroll durant la nit, habitacions amb una renovació insuficient, diferències de cabal entre estances, corrents molestos o un equip que necessita treballar a un règim elevat per aconseguir el resultat esperat no signifiquen necessàriament que la VMC escollida sigui inadequada.
Moltes vegades el problema es troba en com s’ha projectat, executat, regulat o posat en marxa la instal·lació.
Els errors en instal·lar ventilació mecànica en habitatges poden començar fins i tot abans de col·locar l’equip: un dimensionament incorrecte, una xarxa de conductes condicionada per l’espai disponible, modificacions improvisades durant l’obra o una mala coordinació amb la resta d’instal·lacions poden comprometre posteriorment el funcionament del sistema.
Altres errades apareixen al final: no equilibrar els cabals, no comprovar-los després de la instal·lació o deixar equips i filtres en llocs difícils de mantenir.
En un habitatge unifamiliar aquestes decisions adquireixen una importància especial. La presència de diverses plantes, dormitoris allunyats de l’equip, diferents zones humides, recorreguts verticals o falsos sostres limitats pot fer que la xarxa sigui considerablement més complexa que la mateixa màquina que l’alimenta.
A Ecohabitats entenem la ventilació mecànica com a part de l’edifici. Equip, conductes, terminals, envolupant, distribució interior i resta d’instal·lacions han de treballar conjuntament.
En aquesta guia analitzem 14 errors en instal·lar ventilació mecànica en habitatges, per què poden produir problemes i què comprovem per prevenir-los.
No tornarem a explicar què és una VMC ni a comparar flux simple, doble flux o altres sistemes. Tampoc desenvoluparem com projectar des de zero la ventilació d’una casa, qüestió que tractem específicament a la nostra guia sobre ventilació mecànica en habitatges unifamiliars.
Aquí partim d’una situació diferent: la instal·lació ja s’està projectant o executant. Quines decisions poden fer que després no funcioni com hauria?
Una bona màquina no garanteix una bona ventilació a l’habitatge
Quan una instal·lació presenta problemes, la primera sospita sol recaure sobre l’equip.
Tanmateix, una VMC forma part d’un sistema molt més ampli.
Entre la màquina i les diferents habitacions trobem conductes, derivacions, unions, filtres, terminals, passos de transferència, preses d’aire exterior i punts d’expulsió.
L’aire troba resistències diferents al llarg de tot aquest recorregut.
Això explica per què dos habitatges amb exactament el mateix equip poden obtenir resultats molt diferents.
Un pot ser silenciós i mantenir una renovació equilibrada entre estances. En un altre, determinats dormitoris poden rebre menys aire del previst o aparèixer molèsties acústiques.
La diferència no ha de ser necessàriament a la VMC.
Pot ser a la instal·lació que existeix al seu voltant.
Per això, quan analitzem problemes de ventilació mecànica en un habitatge, no comencem necessàriament preguntant-nos quina màquina s’ha instal·lat, sinó com està funcionant el sistema complet.
1. Escollir l’equip abans de dimensionar la ventilació de l’habitatge
Un dels errors en instal·lar ventilació mecànica en habitatges que pot condicionar tot el projecte consisteix a començar pel catàleg.
S’escull una determinada VMC i posteriorment s’intenta adaptar la instal·lació a les seves característiques.
El procés s’hauria de produir en sentit contrari.
Primer cal conèixer l’habitatge: distribució, nombre i tipus d’estances, ocupació prevista i recorregut que haurà de seguir l’aire. A partir d’aquestes condicions es determinen les necessitats de ventilació i posteriorment se selecciona una solució compatible.
A més, no n’hi ha prou amb comprovar el cabal màxim anunciat pel fabricant.
L’equip no treballarà aïllat. Estarà connectat a una xarxa real amb conductes, derivacions, filtres, terminals i diferents resistències al pas de l’aire.
Per tant, hem de valorar la seva capacitat per proporcionar els cabals necessaris en les condicions de funcionament previstes per a aquesta instal·lació.
La seqüència correcta és senzilla: primer es dimensiona el sistema; després se selecciona l’equip.
La màquina ha de respondre a les necessitats de l’habitatge i no convertir-se en l’element que obligui posteriorment a adaptar tot el projecte.
2. Calcular la ventilació únicament a partir dels metres quadrats
«Casa meva té 180 m². Quina VMC necessito?»
És una pregunta habitual, però la superfície per si sola no permet respondre-la correctament.
Dos habitatges de 180 m² poden presentar configuracions molt diferents.
Un pot tenir una sola planta, tres dormitoris i dos banys. Un altre es pot distribuir en tres nivells, disposar de més estances humides i necessitar recorreguts d’aire molt més llargs.
Fins i tot dins d’una mateixa superfície, la distribució pot modificar considerablement la manera com s’ha de plantejar la instal·lació.
Reduir la selecció del sistema a una relació entre metres quadrats i mida de màquina és un dels errors d’instal·lació de ventilació mecànica en habitatges que convé evitar des del projecte.
El dimensionament s’ha de fer sobre l’habitatge real i considerant les exigències del Document Bàsic HS 3 Qualitat de l’aire interior del Codi Tècnic de l’Edificació (CTE).
Nombre i tipus d’estances, distribució, ocupació i condicions reglamentàries aplicables aporten informació que la superfície, per si sola, no proporciona.
3. Pensar en l’extracció sense definir per on entra i circula l’aire
Si extraiem aire d’un habitatge, un altre aire l’haurà de substituir.
Sembla evident.
Tanmateix, una instal·lació pot concentrar-se a evacuar aire des de banys o altres zones humides sense resoldre correctament d’on prové l’aire de renovació i quin camí seguirà fins a arribar a aquests punts d’extracció.
No n’hi ha prou amb instal·lar extractors.
Necessitem una estratègia de circulació.
En un habitatge volem que l’aire es desplaci entre les estances de manera coherent amb el sistema projectat, evitant que el seu recorregut depengui únicament d’infiltracions accidentals o que l’usuari obri determinades portes o finestres.
De manera simplificada, hauríem de poder representar el recorregut:
entrada o impulsió → estances seques → transferència → zones humides → extracció.
Quan estudiem errors en instal·lar ventilació mecànica en un habitatge, aquest recorregut és una de les primeres qüestions que convé revisar.
Si sabem per on surt l’aire però no com hi ha arribat, encara falta una part de la instal·lació.
Si necessiteu partir dels conceptes bàsics, a la nostra guia expliquem què és la ventilació forçada i com es produeix la renovació de l’aire.»
4. No preveure correctament el pas d’aire entre habitacions
Podem haver definit correctament l’entrada i l’extracció i, tot i així, impedir que l’aire circuli adequadament entre totes dues.
Pensem en un habitatge unifamiliar durant la nit.
Les portes dels dormitoris solen romandre tancades.
Si el sistema necessita que l’aire passi des d’aquests dormitoris cap a un distribuïdor per continuar posteriorment fins a les zones d’extracció, aquest recorregut ha de continuar sent possible amb les portes tancades.
La instal·lació no hauria de dependre d’hàbits que contradiuen l’ús normal de l’habitatge.
Però resoldre el pas d’aire tampoc consisteix únicament a crear una obertura.
Hem de considerar el cabal necessari, el comportament acústic i la privacitat entre estances.
Una solució que permet transferir aire però facilita que les converses del passadís s’escoltin clarament des d’un dormitori no està completament resolta.
Aquí arquitectura i ventilació deixen de ser dues qüestions independents.
El recorregut de l’aire també ha de ser compatible amb la manera com les persones utilitzen la casa.
5. Dissenyar els conductes segons l’espai que queda disponible
Aquest problema apareix de maneres diferents en obra nova i rehabilitació.
En un habitatge nou tenim la possibilitat de reservar passos, coordinar falsos sostres i preveure espais tècnics des del projecte.
En una casa existent tindrem més restriccions.
L’error apareix quan, en qualsevol dels dos escenaris, resolem primer completament l’arquitectura i després preguntem:
Per on fem passar ara la ventilació?
La xarxa comença aleshores a ocupar els espais sobrants.
Apareixen recorreguts innecessàriament llargs, conflictes amb bigues, diverses instal·lacions intentant travessar el mateix punt o passos entre plantes que mai no s’havien previst.
I això no afecta únicament la facilitat de muntatge.
El traçat condiciona també el comportament de la xarxa.
Per prevenir errors en instal·lar ventilació mecànica en habitatges, els recorreguts s’haurien de coordinar amb arquitectura, estructura, climatització, sanejament i la resta d’instal·lacions abans d’executar.
En rehabilitació no sempre podrem aconseguir el recorregut ideal.
Precisament per això és encara més important conèixer les limitacions abans d’escollir i distribuir el sistema.
6. Modificar diàmetres, recorreguts o colzes durant l’obra sense comprovar-ne les conseqüències
És una situació perfectament possible durant una obra.
El conducte projectat arriba a una zona on apareix un obstacle estructural o simplement no disposa de l’espai que s’esperava.
Una solució aparentment senzilla consisteix a reduir-ne la secció, introduir diversos canvis de direcció i continuar.
Des del punt de vista geomètric hem resolt el problema.
Des del punt de vista de la ventilació hem de comprovar què hem canviat.
La secció del conducte influeix en la velocitat necessària per transportar un determinat cabal. Longituds, colzes, derivacions i accessoris afecten, a més, les pèrdues de càrrega de la xarxa.
Per tant, una modificació aparentment menor pot alterar les condicions de funcionament del ramal i repercutir sobre el cabal o el comportament acústic.
Segons la nostra experiència, aquestes modificacions d’obra mereixen una atenció especial perquè moltes quedaran completament ocultes un cop tancat el fals sostre.
Quan un recorregut no es pot executar tal com estava previst, no donem per vàlida automàticament l’alternativa que simplement aconsegueix salvar l’obstacle.
Hi ha dues preguntes:
Hi cap? i, sobretot, continuarà funcionant tal com estava previst?
7. No equilibrar correctament els cabals entre les diferents estances
Que una VMC impulsi o extregui aire no vol dir que cada habitació estigui rebent automàticament el cabal previst.
Els diferents ramals d’un habitatge no han de presentar necessàriament la mateixa resistència.
Un pot ser curt i directe.
Un altre pot recórrer més distància, travessar una planta o incorporar més canvis de direcció.
L’aire tampoc no s’ha de repartir espontàniament segons les quantitats definides al projecte.
Com a conseqüència, una instal·lació pot estar funcionant i, tanmateix, trobar-se desequilibrada.
Per exemple, un dormitori pròxim a l’equip podria rebre més aire del previst mentre que un altre situat al final d’un recorregut més desfavorable en rep menys.
Aquest tipus de problemes de ventilació mecànica en habitatges no es resol necessàriament instal·lant una màquina més potent.
La regulació forma part de la mateixa instal·lació.
L’objectiu no és simplement aconseguir que surti aire per totes les boques.
Volem que la distribució real correspongui a l’estratègia prevista per a cada estança de l’habitatge.
8. No mesurar els cabals durant la posada en marxa
Aquest error està directament relacionat amb l’anterior, però convé diferenciar-los.
Regular és ajustar. Mesurar és comprovar.
Podem haver calculat correctament el sistema, seleccionat un equip adequat i executat la xarxa amb cura.
Tot i així, cal comprovar el resultat real.
Durant una obra es poden produir modificacions. Pot canviar un recorregut, desplaçar-se un terminal o fer-se un ajust diferent del previst inicialment.
Fins i tot quan aparentment tot s’ha executat segons projecte, la posada en marxa permet contrastar projecte i realitat. Aquesta regulació forma part del funcionament d’una ventilació mecànica controlada (VMC) correctament posada en servei.
Un dels errors en instal·lar ventilació mecànica en habitatges consisteix a considerar suficient acostar la mà a una boca i comprovar que hi ha moviment d’aire.
Això demostra que circula aire.
No demostra quanta quantitat d’aire circula.
Contrastar els cabals previstos amb els obtinguts durant la posada en marxa permet detectar desviacions i fer els ajustos corresponents.
Que la màquina s’encengui i les boques funcionin vol dir que tenim una instal·lació operativa.
No vol dir encara que estigui correctament posada en servei.
9. Atribuir qualsevol problema de soroll directament a la VMC
Una família instal·la ventilació mecànica i a la nit sent soroll en un dormitori.
La conclusió immediata pot ser:
«La màquina fa massa soroll.»
Però substituir-la sense diagnosticar l’origen pot no resoldre res.
El so pot provenir del mateix equip, però també de vibracions transmeses a l’estructura, velocitats d’aire elevades, terminals, característiques de la xarxa o transmissió acústica entre estances a través dels conductes.
Per això, quan apareix aquest problema, convé determinar què estem escoltant, quan apareix i per quin camí arriba fins a l’habitació.
Aquest enfocament és especialment important en habitatges.
Un determinat nivell sonor que durant el dia pot passar desapercebut pot resultar clarament molest en un dormitori durant la nit.
A Ecohabitats considerem el confort acústic com a part del funcionament de la instal·lació.
Una VMC capaç de proporcionar el cabal calculat però que dificulta el descans dels ocupants no es pot considerar una solució completament satisfactòria.
10. Col·locar les boques on resulta més fàcil durant l’obra
Els sostres d’un habitatge poden concentrar il·luminació, climatització, detectors, registres i diferents instal·lacions.
Quan la ventilació es coordina tard apareix la temptació de situar els seus terminals simplement on encara queda espai.
Però la posició de les boques forma part de l’estratègia de renovació de l’aire.
No hauria de respondre exclusivament a una decisió estètica ni a la comoditat del muntatge.
La seva ubicació s’ha de relacionar amb la geometria de l’habitació, el recorregut previst de l’aire i la resta d’elements presents a l’espai.
Aquest és un altre dels errors en instal·lar ventilació mecànica en un habitatge que sol resultar molt més senzill prevenir sobre plànol que corregir un cop executats els sostres.
Definir i coordinar els terminals abans d’arribar a obra redueix improvisacions posteriors.
11. Resoldre malament la presa i l’expulsió d’aire exterior
La instal·lació de ventilació no s’acaba dins de la casa.
També hem de resoldre la seva relació amb l’exterior.
Les preses i expulsions necessiten ubicacions adequades per evitar situacions indesitjades, com afavorir que part de l’aire expulsat pugui tornar a introduir-se o captar aire des d’un punt poc apropiat.
A més, estem travessant façana o coberta.
Per tant, aquestes connexions també formen part de la resolució constructiva de l’envolupant.
En un habitatge unifamiliar hi ha normalment més llibertat que en altres tipologies per estudiar ubicacions a façana o coberta, però això no vol dir que es puguin decidir arbitràriament.
La posició, separació, accessibilitat i integració constructiva han de respondre al sistema projectat i a les condicions tècniques aplicables.
Les connexions exteriors no s’haurien de resoldre al final de l’obra com dues simples perforacions necessàries per connectar la màquina.
12. No cuidar l’estanquitat de conductes i connexions
Volem transportar una determinada quantitat d’aire fins a una estança concreta.
Si part d’aquest aire es perd durant el recorregut a través de connexions o unions executades deficientment, el comportament real pot diferir del previst.
I hi ha una altra dificultat.
Molts d’aquests elements quedaran ocults.
Una connexió fàcilment revisable mentre la xarxa està oberta pot convertir-se en un punt complicat d’inspeccionar un cop acabat el fals sostre.
Per això, entre els errors en instal·lar ventilació mecànica en habitatges, la qualitat d’execució d’allò que no serà visible mereix una atenció especial.
Conductes, accessoris i unions s’han d’instal·lar mitjançant solucions adequades per al sistema utilitzat i revisar-se quan encara són accessibles.
Ocult no vol dir secundari.
13. Ocultar l’equip i els filtres sense pensar en el seu manteniment
Integrar visualment les instal·lacions dins d’un habitatge és desitjable.
Fer-les inaccessibles, no.
Durant l’obra pot resultar temptador col·locar la unitat a l’espai més discret possible i després tancar completament la zona.
El problema apareix quan cal substituir un filtre, inspeccionar l’equip o accedir a algun dels seus components.
Si una operació de manteniment ordinari obliga a desmuntar elements constructius, hem resolt la instal·lació pensant únicament en el dia del lliurament.
Aquest és un dels errors en instal·lar ventilació mecànica en habitatges que podem detectar amb una comprovació molt senzilla abans de tancar l’obra:
podem accedir realment a tot el que s’haurà de mantenir?
No n’hi ha prou amb poder tocar la màquina.
Cal comprovar si es pot obrir, si hi ha espai per extreure els filtres i si els components mantenibles es poden manipular sense desmuntar altres elements de l’habitatge.
El manteniment futur també es projecta.
14. No coordinar la ventilació amb l’arquitectura i la resta d’instal·lacions
Aquest últim error està relacionat amb molts dels anteriors.
La ventilació mecànica no ocupa un edifici buit. Aquesta visió conjunta també és coherent amb els criteris d’eficiència energètica de l’Institut Català d’Energia (ICAEN), que relaciona la ventilació eficient amb la qualitat de l’aire interior i el comportament energètic de l’edifici.
Comparteix espai amb climatització, electricitat, sanejament i altres instal·lacions. Travessa elements arquitectònics, necessita falsos sostres, pot requerir passos verticals i acaba relacionant-se amb façana o coberta.
Quan cada sistema es dissenya de manera independent, els conflictes solen aparèixer durant l’execució.
Un conducte necessita travessar una zona ocupada per una altra instal·lació.
Un registre queda darrere d’un element fix.
Ventilació i climatització necessiten utilitzar el mateix espai disponible.
Aleshores comencen les modificacions improvisades.
I una solució adoptada per resoldre un problema pot generar-ne un altre uns quants metres més endavant.
En habitatges unifamiliars, especialment quan hi ha diverses plantes o instal·lacions complexes, aquesta coordinació adquireix encara més importància.
A Ecohabitats treballem arquitectura, envolupant i instal·lacions des d’una visió conjunta precisament per reduir aquest tipus de conflictes.
Evitar errors en instal·lar ventilació mecànica en habitatges comença, moltes vegades, molt abans que l’instal·lador col·loqui el primer conducte.
Com saber si la ventilació mecànica d’un habitatge pot estar mal instal·lada?
No tots els defectes produeixen símptomes evidents.
I un símptoma aïllat tampoc permet determinar automàticament la seva causa.
Tanmateix, hi ha situacions que justifiquen revisar una instal·lació: soroll excessiu durant el funcionament habitual, corrents molestos, diferències importants entre habitacions, olors que es desplacen cap a zones no desitjades o un equip que necessita treballar contínuament en condicions molt exigents per obtenir un resultat normal.
També pot existir un problema menys evident: que aparentment tot funcioni, però els cabals reals no corresponguin amb els previstos.
Per això el diagnòstic no s’hauria de limitar a observar el símptoma.
Si un dormitori rep menys aire de l’esperat, l’origen podria trobar-se en la regulació, el terminal, el traçat del ramal, una obstrucció o una modificació feta durant l’obra.
En aquests casos convé revisar el sistema seguint el seu recorregut:
equip → xarxa → regulació → terminals → transferència entre habitacions → extracció → exterior.
Es poden corregir els errors d’una ventilació mecànica ja instal·lada?
En molts casos, sí.
Però la dificultat dependrà d’on es trobi el problema.
Una regulació incorrecta pot tenir una solució relativament senzilla.
Modificar un conducte completament ocult darrere d’un fals sostre pot requerir una intervenció considerablement més gran.
Per això, quan trobem problemes de ventilació mecànica en un habitatge acabat, no recomanem començar substituint components a l’atzar.
Primer cal diagnosticar.
Després podrem determinar si cal regular, intervenir sobre un terminal, revisar connexions, modificar una part de la xarxa o plantejar una actuació de més abast.
Canviar una VMC perquè «la ventilació funciona malament» sense conèixer primer la causa pot significar substituir un equip que mai no va ser l’origen del problema.
Els errors no són iguals en un habitatge nou que en una rehabilitació
En obra nova tenim un avantatge important: podem integrar la ventilació des de les primeres fases del projecte.
És possible reservar passos, coordinar falsos sostres, estudiar recorreguts verticals, preveure espais tècnics i resoldre les connexions exteriors abans d’executar.
Deixar aquestes decisions per al final significa desaprofitar aquesta oportunitat.
En rehabilitació partim d’una altra realitat.
La casa ja existeix.
Podem trobar-nos amb alçades limitades, estructura condicionant els recorreguts, absència de patinells o espais tècnics i una distribució que no volem transformar completament.
Aquí la solució no consisteix a intentar introduir a qualsevol preu el sistema que dissenyaríem per a un habitatge nou.
Primer hem de comprendre les restriccions de l’edifici.
Segons la nostra experiència, una solució tècnicament molt completa sobre el plànol pot deixar de ser una bona solució si resulta incompatible amb l’habitatge on s’ha d’executar.
Errors en instal·lar ventilació mecànica en habitatges de Barcelona i Catalunya
A Barcelona i Catalunya treballem sobre habitatges amb característiques constructives molt diferents: cases d’obra nova, habitatges unifamiliars rehabilitats, edificis on s’han substituït fusteries i millorat l’hermeticitat o construccions existents amb limitacions importants per distribuir noves instal·lacions.
Per això, evitar errors en instal·lar ventilació mecànica en habitatges exigeix estudiar cada edifici i no traslladar automàticament la mateixa solució d’una casa a una altra.
La tecnologia pot ser la mateixa.
L’habitatge mai no ho és.
Ecohabitats té la seva seu a Barcelona i desenvolupa projectes a tot Catalunya.
Molts errors comencen abans d’instal·lar la VMC
Si analitzem conjuntament els principals errors en instal·lar ventilació mecànica en habitatges, apareix un patró.
Molts comencen abans d’encendre la màquina.
- Quan seleccionem l’equip sense dimensionar prèviament.
- Quan deixem els conductes per al final.
- Quan modifiquem un recorregut durant l’obra sense comprovar-ne les conseqüències.
- Quan diferents instal·lacions no s’han coordinat.
- O quan donem per acabada la feina sense regular i verificar els cabals reals.
Per això, instal·lar correctament ventilació mecànica en un habitatge no consisteix únicament a escollir una bona VMC.
Hi ha un procés:
diagnosticar → dimensionar → projectar → coordinar → executar → regular → comprovar → mantenir.
És aquest procés el que converteix una màquina, uns conductes i uns terminals en un sistema capaç de renovar correctament l’aire d’un habitatge.
Heu d’instal·lar ventilació mecànica en un habitatge?
A Ecohabitats Arquitectura i Construcció projectem i instal·lem sistemes de ventilació mecànica en habitatges unifamiliars, tant en projectes d’obra nova com en rehabilitació.
Estudiem la distribució de l’habitatge, les seves necessitats de renovació d’aire, l’envolupant, els recorreguts disponibles i la relació amb la resta d’instal·lacions abans de definir la solució.
Amb seu a Barcelona, desenvolupem projectes a tot Catalunya.
Si encara esteu en fase de projecte, podeu consultar la nostra guia sobre ventilació mecànica en habitatges unifamiliars, on expliquem com plantejar el sistema des de l’inici.
Si esteu valorant-ne la instal·lació, també podeu conèixer el nostre servei d’instal·lació de sistemes de ventilació forçada.
Article escrit per Pablo Santillana, arquitecte tècnic i fundador d’Ecohabitats Arquitectura i Construcció.
Preguntes freqüents sobre errors en instal·lar ventilació mecànica en habitatges
Com sé si una VMC està mal instal·lada en un habitatge?
No hi ha un únic símptoma. Soroll excessiu, corrents molestos, diferències importants entre habitacions o cabals que no corresponen amb els previstos poden justificar una revisió.
Per identificar la causa cal analitzar el conjunt de la instal·lació i no únicament la màquina.
Per què surt poc aire per una boca de ventilació?
Pot deure’s a la regulació, la resistència del ramal, el traçat de conductes, els terminals, obstruccions o problemes d’execució.
Mesurar el cabal permet comprovar primer si realment hi ha una desviació i posteriorment investigar-ne l’origen.
Per què se sent la VMC a la nit?
El soroll pot provenir de l’equip, però també de vibracions, velocitats de l’aire, terminals o transmissió acústica a través de la mateixa xarxa.
Abans de substituir la màquina convé identificar l’origen i la via de transmissió del so.
Una VMC més potent solucionarà una ventilació insuficient?
No necessàriament.
Si el problema es troba a la xarxa, l’equilibrat, els terminals o la distribució de l’aire, augmentar la capacitat de la màquina pot no solucionar-ne la causa.
L’objectiu és disposar d’un sistema correctament dimensionat i regulat, no simplement d’un equip més potent.
Cal mesurar els cabals després d’instal·lar ventilació mecànica?
Sí, la comprovació durant la posada en marxa permet contrastar el comportament real amb els cabals previstos i fer els ajustos necessaris.
Comprovar simplement que hi ha moviment d’aire no proporciona aquesta informació.
