Per Pablo Santillana, arquitecte tècnic i fundador d’Ecohabitats Arquitectura i Construcció
Obrir les finestres permet renovar l’aire d’un habitatge, però no garanteix que aquesta renovació es produeixi de forma suficient, constant ni controlada durant tot l’any.
Aquesta qüestió adquireix una importància especial en els habitatges unifamiliars actuals i en aquells que han estat rehabilitats per millorar-ne l’eficiència energètica. Noves fusteries, millors aïllaments i una envolupant més hermètica permeten reduir pèrdues d’energia, però també disminueixen moltes de les infiltracions d’aire que anteriorment es produïen de manera incontrolada.
La ventilació mecànica en habitatges unifamiliars permet abordar aquesta renovació de l’aire de forma planificada, mitjançant un sistema capaç d’introduir i/o extreure aire de determinades estances seguint una estratègia definida des del projecte.
Sovint s’utilitza també l’expressió ventilació forçada. Tècnicament, al llarg d’aquesta guia parlarem principalment de ventilació mecànica, ja que la renovació de l’aire es produeix mitjançant equips mecànics i no depèn exclusivament de la ventilació natural.
Però instal·lar un ventilador o incorporar conductes no significa que un habitatge estigui correctament ventilat.
Perquè el sistema funcioni hem d’estudiar quin aire introduïm, des d’on ho fem, per quines estances ha de circular, on l’extraiem, quins cabals necessitem, com distribuïm els conductes i com s’integra tot plegat amb l’envolupant i les instal·lacions de l’habitatge.
A Ecohabitats trobem especialment important estudiar aquestes qüestions des de les primeres fases del projecte. Una instal·lació de ventilació condiciona recorreguts, falsos sostres, passos entre plantes, espais tècnics, façanes, coberta i trobades amb altres sistemes de l’edifici.
En aquesta guia veurem precisament aquest aspecte: com plantejar la ventilació mecànica en un habitatge unifamiliar i quines decisions determinen que el sistema funcioni correctament una vegada habitada la casa.
Per què un habitatge unifamiliar necessita una estratègia de ventilació?
A l’interior d’un habitatge generem contínuament humitat, CO₂, olors i altres contaminants associats a la pròpia ocupació i a les activitats domèstiques.
Dormim, cuinem, ens dutxem, netegem, eixuguem roba i utilitzem productes i materials que poden influir en la qualitat de l’aire interior.
Per tant, l’aire necessita renovar-se.
La qüestió no és únicament ventilar més, sinó aconseguir una renovació adequada a les diferents zones de l’habitatge.
En una casa unifamiliar això pot resultar més complex del que sembla.
Podem tenir dues o tres plantes, habitacions allunyades entre si, banys interiors, grans espais oberts, zones amb diferents orientacions, plantes semisoterrades o ampliacions realitzades en diferents moments.
La ventilació mecànica en habitatges unifamiliars permet dissenyar aquesta renovació considerant l’habitatge com un conjunt i no com una suma d’habitacions independents.
Ventilar no significa simplement moure aire
Aquest concepte és fonamental.
Un ventilador pot moure aire dins d’una estança sense que existeixi necessàriament una renovació adequada amb aire exterior.
Per ventilar necessitem establir un recorregut.
De manera simplificada, l’aire exterior ha d’arribar a determinades zones de l’habitatge, desplaçar-se per l’interior i permetre que l’aire viciat sigui finalment evacuat.
Per això una de les primeres decisions del projecte consisteix a definir com volem que circuli l’aire a través de la casa.
Com funciona la ventilació mecànica en un habitatge unifamiliar?
No existeix una única configuració vàlida per a tots els habitatges.
Depenent del sistema seleccionat podem treballar amb extracció mecànica, impulsió mecànica o sistemes que controlen tant la impulsió com l’extracció.
En aquest article no desenvoluparem les diferències completes entre cada tecnologia, perquè ja disposem de continguts específics sobre què és la ventilació forçada, ventilació mecànica controlada (VMC) i ventilació de doble flux.
Aquí ens interessa entendre què passa quan traslladem aquests principis a una casa.
L’aire ha de seguir un recorregut previst
En termes generals, l’estratègia residencial busca afavorir l’entrada o impulsió d’aire cap a les denominades estances seques, com dormitoris i zones d’estar, i l’extracció des de zones humides o de servei, com banys i determinades zones de cuina.
Entre unes i altres hem de permetre la transferència de l’aire.
Això crea un recorregut:
entrada o impulsió → estances seques → zones de transferència → estances humides → extracció.
L’objectiu és evitar que l’aire es distribueixi de manera aleatòria i afavorir que l’aire renovat arribi a les zones on les persones passen més temps abans de ser evacuat.
En un habitatge d’una sola planta aquest recorregut pot resultar relativament senzill.
En un habitatge unifamiliar de dues o tres plantes, però, hem de considerar també recorreguts verticals, distribució de conductes, diferències entre estances i ubicació de l’equip.
Aquí comença realment el disseny.
Quin sistema de ventilació mecànica es pot instal·lar en un habitatge unifamiliar?
L’elecció del sistema no s’hauria de realitzar simplement perquè una tecnologia sigui més coneguda o tingui millors prestacions sobre el paper.
Ha de respondre a l’edifici.
Ventilació mecànica mitjançant extracció
En determinades configuracions, l’extracció mecànica genera l’evacuació controlada de l’aire des de determinades zones i l’aire exterior entra mitjançant elements previstos per a això.
La seva configuració pot resultar més senzilla que la d’altres sistemes, però s’ha d’estudiar correctament com i per on es produeix l’entrada de l’aire.
No n’hi ha prou amb col·locar extractors als banys.
L’habitatge necessita disposar d’una estratègia completa de renovació.
Ventilació mecànica per impulsió o insuflació
Una altra possibilitat consisteix a introduir mecànicament aire exterior filtrat a l’habitatge i generar una circulació cap als punts pels quals finalment s’evacua.
La ventilació mecànica per insuflació té característiques pròpies i pot resultar interessant en determinats edificis existents, especialment quan la distribució d’una xarxa completa de conductes presenta dificultats.
Tanmateix, no s’hauria de considerar automàticament la millor solució per a qualsevol habitatge.
Pressions, recorreguts de l’aire, punts d’evacuació, filtració i comportament de l’envolupant s’han d’analitzar conjuntament.
La ventilació per insuflació mereix una anàlisi específica, per la qual cosa la desenvoluparem independentment per no convertir aquesta guia en una comparativa de sistemes.
Ventilació mecànica de doble flux
En un sistema de doble flux es controlen mecànicament tant l’entrada com l’extracció d’aire i es pot recuperar part de l’energia de l’aire extret abans d’expulsar-lo a l’exterior.
Això pot reduir les pèrdues energètiques associades a la renovació d’aire i oferir un major control sobre la ventilació.
Però requereix espai per a equips i conductes i una planificació adequada de la instal·lació.
Per això resulta especialment interessant considerar aquest tipus de solucions des del projecte d’obra nova o des de les primeres fases d’una rehabilitació integral.
Disposem d’una guia específica sobre ventilació de doble flux on desenvolupem el seu funcionament, recuperació de calor, avantatges i condicionants.
La distribució de l’habitatge condiciona el sistema de ventilació
Aquí trobem una de les principals diferències entre parlar genèricament de VMC i estudiar ventilació mecànica en habitatges unifamiliars.
No dissenyem un sistema abstracte.
Dissenyem una instal·lació per a una casa concreta.
Un habitatge compacte d’una planta no presenta les mateixes condicions que una casa de tres nivells, i una rehabilitació d’un habitatge antic pot imposar restriccions molt diferents a les d’una obra nova.
Abans de definir la instal·lació convé estudiar, entre altres qüestions:
- nombre de plantes i distribució;
- dormitoris i ocupació prevista;
- posició de banys i cuina;
- possibilitat de crear recorreguts de conductes;
- ubicació de l’equip;
- espais disponibles en falsos sostres;
- passos entre plantes;
- relació amb façana i coberta;
- accessibilitat per al manteniment;
- característiques de l’envolupant.
L’objectiu no és col·locar el sistema on resulti més fàcil durant l’obra.
És aconseguir que pugui distribuir correctament l’aire, funcionar amb un nivell acústic adequat i mantenir-se durant tota la seva vida útil.
Ventilació mecànica en cases de dues o més plantes
Quan un habitatge es desenvolupa verticalment apareix una qüestió que mereix atenció específica: com distribuïm l’aire entre plantes.
No hauríem d’assumir que disposar d’un únic punt de ventilació permetrà renovar correctament tota la casa.
Dormitoris a la planta superior, zones de dia a la planta baixa, banys distribuïts en diferents nivells o plantes parcialment soterrades poden presentar necessitats i condicions diferents.
En aquests casos hem d’estudiar tant els recorreguts horitzontals com els verticals.
Un celobert tècnic, un armari tècnic o determinats falsos sostres poden permetre distribuir instal·lacions entre plantes sense interferir excessivament amb l’arquitectura.
Quan aquestes necessitats s’estudien des del principi, poden integrar-se amb naturalitat.
Quan es plantegen una vegada acabada la distribució, apareixen solucions forçades: conductes massa llargs, falsos sostres no previstos, passos difícils o equips ubicats en llocs poc accessibles.
Aquesta és una de les raons per les quals recomanem integrar la ventilació mecànica en habitatges unifamiliars dins del projecte d’instal·lacions i no tractar-la com un equip que s’afegeix al final.
On s’hauria de col·locar l’equip de ventilació?
No existeix una ubicació universal per a la instal·lació de ventilació mecànica en habitatges unifamiliars.
Depenent de l’habitatge i del sistema podem estudiar espais tècnics, safareigs, falsos sostres, zones auxiliars, garatges o altres ubicacions compatibles amb l’equip seleccionat.
Però la decisió hauria de considerar almenys quatre aspectes:
- Recorreguts. Una bona posició pot simplificar la distribució de conductes i reduir recorreguts innecessaris.
- Soroll. L’equip i la xarxa s’han de dissenyar tenint en compte el confort acústic, especialment respecte a dormitoris i zones de descans.
- Manteniment. Filtres, ventiladors, recuperadors quan n’hi hagi i altres components necessiten inspecció i manteniment. És un error col·locar un equip en un punt pràcticament inaccessible simplement perquè durant l’obra quedava ocult.
- Connexió amb l’exterior. Hem de resoldre correctament les preses i expulsions d’aire i la seva integració en façana o coberta.
A Ecohabitats no entenem la ubicació de l’equip com una decisió independent. Forma part del disseny conjunt d’arquitectura i instal·lacions.
Obra nova i rehabilitació: dos escenaris diferents
La ventilació mecànica en habitatges unifamiliars es pot plantejar tant en obra nova com en habitatges existents, però les condicions de partida són diferents.
Ventilació mecànica en habitatges unifamiliars en un habitatge unifamiliar d’obra nova
Tenim més llibertat per integrar des del projecte espais tècnics, conductes, passos entre plantes, preses exteriors i elements terminals.
A més, ventilació, aïllament i hermeticitat es poden dissenyar conjuntament.
Això permet evitar molts conflictes posteriors.
La pregunta deixa de ser:
On podem col·locar la ventilació?
i passa a ser:
Com s’ha de dissenyar l’habitatge perquè arquitectura, envolupant i instal·lacions funcionin conjuntament?
Ventilació mecànica en habitatges unifamiliars existents
El plantejament canvia.
Tenim una distribució, una estructura i uns espais ja construïts.
Pot no haver-hi prou fals sostre. Els passos verticals poden ser difícils. Potser no volem realitzar una rehabilitació integral.
En aquests casos hem d’estudiar fins on podem intervenir i quin sistema resulta compatible amb l’edifici.
Una instal·lació tècnicament excel·lent sobre el paper pot deixar de ser una bona solució si exigeix transformar de manera desproporcionada un habitatge existent.
Aquesta és precisament una de les raons per les quals no existeix un sistema de ventilació mecànica universal per a tots els habitatges unifamiliars.
Ventilació, aïllament i hermeticitat s’han de dissenyar conjuntament
Un habitatge eficient necessita reduir pèrdues energètiques innecessàries.
Per aconseguir-ho millorem aïllament, fusteries i continuïtat de l’envolupant.
Però com més gran sigui el control sobre les infiltracions, més importància adquireix disposar d’una estratègia de ventilació prevista.
No hauríem de plantejar aquestes decisions com a objectius contraposats:
aïllar i segellar per un costat; ventilar per l’altre.
Formen part del mateix comportament de l’edifici.
Una envolupant ben resolta permet controlar millor per on intercanviem aire amb l’exterior. La ventilació mecànica permet llavors realitzar aquesta renovació de manera planificada en lloc de dependre únicament d’infiltracions accidentals. Aquesta relació entre eficiència energètica, infiltracions i renovació controlada de l’aire també forma part dels criteris de disseny energètic dels edificis recollits per l’Institut Català d’Energia (ICAEN).
Aquest plantejament és especialment rellevant en rehabilitacions energètiques en les quals substituïm antigues fusteries per unes altres amb una estanquitat considerablement superior.
A Ecohabitats analitzem per això la ventilació mecànica en habitatges unifamiliars com a part de l’estratègia energètica i de salubritat de l’edifici, no com una instal·lació aïllada.
Pot la Ventilació mecànica en habitatges unifamiliars solucionar els problemes d’humitat?
Pot exercir un paper important quan el problema està relacionat amb una renovació insuficient de l’aire i una humitat interior elevada, però no tota humitat es deu a falta de ventilació.
Aquesta distinció és fonamental.
Una filtració de coberta, una entrada d’aigua des del terreny o una fuga en una instal·lació no desapareixeran simplement augmentant la ventilació.
Per això, abans d’atribuir un problema d’humitat a la ventilació hem d’identificar-ne l’origen.
Quan existeix condensació associada a humitat interior elevada, temperatures superficials baixes i renovació insuficient, una estratègia adequada de ventilació pot formar part de la solució.
Però aquest article no pretén diagnosticar patologies d’humitat.
En les nostres guies sobre problemes d’humitat i mala ventilació a casa i com eliminar la humitat per condensació desenvolupem específicament aquestes situacions.
Aquí ens interessa conservar una regla senzilla:
Ventilar pot ajudar a controlar la humitat interior, però no substitueix el diagnòstic de la causa d’una humitat.
El clima també influeix en com plantegem la ventilació
Un habitatge no funciona independentment del lloc on està construït.
Temperatura exterior, humitat relativa, vent, orientació, radiació solar i ús de l’edifici influeixen en el seu comportament.
A Catalunya podem trobar situacions diferents entre habitatges propers al litoral de Barcelona o Girona, zones interiors i àrees de major altitud.
Això no significa que necessitem un sistema completament diferent a cada municipi.
Significa que el disseny no s’hauria de limitar a seleccionar un equip a partir d’un catàleg.
Una ventilació mecànica en habitatges unifamiliars correctament plantejada ha de considerar conjuntament les característiques de la casa, l’ocupació prevista, la seva envolupant i les condicions ambientals del lloc.
En projectes d’Ecohabitats amb seu a Barcelona i desenvolupats en diferents punts de Catalunya, aquesta relació entre edifici, clima i ús forma part de les decisions que estudiem abans de definir la solució de ventilació.
Com es dimensiona la ventilació mecànica en habitatges unifamiliars?
Un dels errors habituals en plantejar la ventilació mecànica en habitatges unifamiliars és començar seleccionant un equip abans de determinar quines necessitats té realment l’habitatge.
El dimensionament no s’hauria de basar únicament en els metres quadrats.
Influeixen la distribució, nombre i tipus d’estances, ocupació prevista, configuració de banys i cuina, recorreguts de l’aire i característiques del sistema seleccionat.
L’objectiu és aconseguir una renovació suficient allà on es necessita, mantenint alhora un funcionament equilibrat, eficient i acústicament confortable.
Per això, primer es defineix l’estratègia de ventilació i després se seleccionen els equips capaços de respondre-hi.
Els cabals no s’haurien de decidir de forma arbitrària
A Espanya, les condicions de ventilació dels habitatges estan regulades pel Document Bàsic HS 3 Qualitat de l’aire interior del Codi Tècnic de l’Edificació (CTE).
Això significa que el dimensionament no consisteix a decidir intuïtivament quant volem ventilar.
El projecte ha de determinar els cabals corresponents i comprovar com s’aconsegueix la circulació de l’aire entre les diferents zones de l’habitatge.
Però complir un determinat cabal no garanteix per si sol que el sistema estigui ben dissenyat.
També hem de comprovar com arriba aquest aire a les estances, com circula per l’habitatge, per on s’extreu i què passa acústicament i energèticament mentre ho fa.
Una instal·lació de ventilació mecànica en habitatges unifamiliars és un sistema complet.
Més cabal de ventilació no significa necessàriament millor ventilació
Pot semblar lògic pensar que, com més gran sigui la quantitat d’aire renovat, millor serà la qualitat de l’aire interior.
Però sobredimensionar tampoc hauria de ser l’objectiu.
Moure innecessàriament més aire pot augmentar el consum elèctric dels ventiladors, incrementar les pèrdues energètiques associades a la renovació i generar majors velocitats d’aire o problemes acústics.
Per contra, una ventilació insuficient pot dificultar l’evacuació d’humitat i contaminants interiors.
L’objectiu de la ventilació mecànica en habitatges unifamiliars ha de ser proporcionar la renovació adequada de manera controlada.
Per això és important diferenciar entre: dimensionar, que consisteix a determinar les necessitats; i regular, que consisteix a aconseguir que el sistema instal·lat funcioni d’acord amb aquestes condicions.
Ambdues fases són importants.
La xarxa de conductes també forma part del disseny
Quan parlem de ventilació solem fixar-nos primer en la màquina.
Tanmateix, una bona unitat connectada a una xarxa mal dissenyada pot oferir un resultat molt diferent de l’esperat.
Diàmetres, longituds, canvis de direcció, derivacions, velocitats de l’aire i pèrdues de càrrega influeixen en el funcionament de la instal·lació.
Un recorregut excessivament complex pot obligar el ventilador a treballar en condicions menys favorables.
I una distribució poc equilibrada pot fer que determinades estances rebin o extreguin més aire que unes altres.
Per això, en la ventilació mecànica en habitatges unifamiliars, la xarxa de distribució no s’hauria de resoldre simplement buscant per on caben els conductes.
S’ha de projectar.
Els recorreguts més curts no són sempre els únics criteris
Reduir recorreguts sol resultar favorable, però el traçat també ha de ser compatible amb l’arquitectura, estructura, acústica, manteniment i la resta d’instal·lacions.
Un conducte pot compartir un fals sostre amb electricitat, climatització, sanejament o altres instal·lacions.
Si aquesta coordinació es realitza tard, comencen els conflictes.
Aquesta és una de les raons per les quals a Ecohabitats defensem integrar arquitectura i instal·lacions des de les primeres fases del projecte.
El soroll pot convertir una bona instal·lació en un sistema incòmode
Un habitatge pot disposar d’una renovació d’aire tècnicament adequada i, tanmateix, generar molèsties si la instal·lació produeix massa soroll.
Això és especialment important en dormitoris.
El soroll pot procedir del propi equip, dels ventiladors, de la circulació de l’aire o transmetre’s a través de la xarxa entre diferents espais.
Per això, el confort acústic ha de formar part del projecte de ventilació mecànica en habitatges unifamiliars des del principi.
No s’hauria d’intentar solucionar únicament quan els usuaris comencen a escoltar el sistema.
La ubicació de la unitat, les velocitats d’aire, característiques de conductes i terminals, possibles elements d’atenuació acústica i separació respecte a zones sensibles s’han d’estudiar conjuntament.
Una instal·lació correctament dissenyada hauria de passar desapercebuda
Aquesta és una bona forma d’explicar què busquem.
L’usuari no hauria de necessitar pensar contínuament en la ventilació.
El sistema ha de renovar l’aire de manera estable sense provocar corrents molests ni convertir-se en una font de soroll.
Des de la nostra experiència en projectes de rehabilitació i eficiència energètica, aquesta integració entre prestacions tècniques i confort quotidià és tan important com les característiques nominals de l’equip.
Quina importància tenen els filtres?
Quan el sistema introdueix mecànicament aire exterior, la filtració permet reduir l’entrada de determinades partícules abans que l’aire arribi a l’interior.
Això pot resultar especialment interessant en habitatges situats en entorns urbans o zones amb concentracions puntuals de pol·len i partícules exteriors.
Però instal·lar un bon filtre no significa oblidar-se’n.
A mesura que acumula brutícia augmenta la seva resistència al pas de l’aire i pot afectar el funcionament de la instal·lació.
Per això, l’accessibilitat torna a ser important.
Si per revisar un filtre necessitem desmuntar un fals sostre complicat o accedir a un espai incòmode, és més probable que el manteniment s’acabi posposant.
En una ventilació mecànica en habitatges unifamiliars, dissenyar per mantenir hauria de formar part del mateix procés que dissenyar per instal·lar.
Quant consumeix un sistema de ventilació mecànica?
Els ventiladors necessiten electricitat per funcionar, per la qual cosa existeix un consum associat a la renovació mecànica de l’aire. Però analitzar únicament aquest consum ofereix una visió incompleta de la ventilació mecànica en habitatges unifamiliars.
La ventilació també provoca intercanvis energètics amb l’exterior. Durant l’hivern expulsem aire interior que ha estat escalfat i durant determinats períodes d’estiu introduïm aire exterior en condicions diferents de les interiors.
Per això, el comportament energètic dependrà tant de l’eficiència dels ventiladors com de l’estratègia de ventilació i del sistema instal·lat.
En sistemes amb recuperació de calor es pot recuperar part de l’energia de l’aire extret, qüestió que desenvolupem específicament en el nostre article sobre ventilació de doble flux.
Aquí l’important és una altra idea:
el sistema s’hauria de dimensionar per renovar l’aire necessari utilitzant l’energia necessària per fer-ho, no per moure el màxim volum possible d’aire.
Cal obrir les finestres si tenim ventilació mecànica?
Sí. Disposar de ventilació mecànica en un habitatge unifamiliar no significa que estigui prohibit obrir les finestres.
Són dues accions diferents.
La ventilació mecànica permet mantenir una renovació controlada sense dependre que algú recordi obrir i tancar finestres diverses vegades al dia.
Obrir-les es pot utilitzar a més quan vulguem realitzar una ventilació puntual més intensa o simplement gaudir de les condicions exteriors.
L’avantatge del sistema mecànic és que la qualitat de l’aire de l’habitatge no depèn exclusivament dels hàbits dels seus ocupants.
Això resulta especialment rellevant durant la nit, quan les habitacions romanen ocupades durant moltes hores i normalment no mantenim les finestres obertes durant tot l’any.
Quin manteniment necessita la ventilació mecànica?
Una instal·lació de ventilació mecànica en habitatges unifamiliars no s’hauria de dissenyar pensant únicament en el dia en què es posa en marxa.
Ha de poder funcionar durant anys.
Depenent del sistema, el manteniment pot incloure revisió o substitució de filtres, neteja d’elements terminals, comprovació d’equips i revisió periòdica de determinats components de la instal·lació.
La freqüència dependrà de l’equip, condicions ambientals i recomanacions del fabricant.
Per això evitaria establir una periodicitat universal.
L’important és preveure des del projecte:
- accés senzill a l’equip;
- possibilitat de substituir filtres quan n’hi hagi;
- accés a elements que requereixin inspecció;
- coneixement per part del propietari de les operacions bàsiques;
- documentació de la instal·lació.
Un dels millors sistemes del mercat pot funcionar deficientment si no es manté.
I una instal·lació senzilla, correctament dissenyada i mantinguda, pot oferir un comportament molt satisfactori durant molt de temps.
Quan val la pena instal·lar ventilació mecànica en habitatges unifamiliars?
No existeix una resposta idèntica per a totes les cases.
Però existeixen situacions en les quals resulta especialment lògic estudiar-la.
Una d’elles és l’obra nova, on podem integrar la instal·lació des del principi.
Una altra és una rehabilitació integral, especialment quan estem millorant aïllament, fusteries i hermeticitat.
També pot resultar convenient estudiar-la en habitatges on la ventilació natural resulta insuficient o difícil de gestionar de manera constant.
I, per descomptat, quan existeixen problemes relacionats amb qualitat de l’aire interior o humitat hem de comprovar primer quina és la seva causa i determinar després si la ventilació forma part de la solució.
El que no recomanem és decidir:
“Necessito una VMC”
abans d’estudiar:
“Què necessita realment aquest habitatge?”
La tecnologia ve després del diagnòstic.
Ventilació mecànica en un habitatge nou o instal·lar-la posteriorment?
Si sabem des del projecte que volem disposar de ventilació mecànica, tenim un avantatge important.
- Podem reservar espai.
- Podem coordinar instal·lacions.
- Podem resoldre passos verticals.
- Podem integrar preses i expulsions.
- Podem estudiar conjuntament aïllament i hermeticitat.
- I podem situar els equips en llocs adequats per a funcionament i manteniment.
Instal·lar posteriorment ventilació mecànica en habitatges unifamiliars també pot ser possible, però l’edifici existent condicionarà molt més les decisions.
Per això, en rehabilitació resulta especialment important no començar escollint tecnologia.
Primer estudiem quins espais tenim disponibles i quin grau d’intervenció resulta raonable.
Després podem comparar solucions.
Ventilació mecànica en habitatges unifamiliars a Barcelona i Catalunya
El disseny ha de respondre tant a l’habitatge com al lloc on està construït.
A Barcelona i altres zones properes al litoral mediterrani podem trobar períodes amb humitat exterior elevada i temperatures moderades, mentre que les condicions canvien en àrees interiors o de major altitud de Catalunya.
Però el clima exterior és només una part de l’equació.
També importen orientació, exposició, característiques de l’envolupant, ocupació i hàbits d’ús.
Dos habitatges unifamiliars situats a la mateixa comarca poden necessitar plantejaments diferents si un és una construcció nova d’alta eficiència i l’altre una casa existent rehabilitada parcialment.
Per això, el disseny de ventilació mecànica en habitatges unifamiliars no s’hauria de basar exclusivament en una ubicació geogràfica ni en un determinat model d’equip.
S’ha de basar en el comportament de l’edifici.
Ecohabitats té la seva seu a Barcelona i desenvolupa projectes d’arquitectura, rehabilitació i ventilació a tota Catalunya, estudiant la solució en relació amb les característiques específiques de cada habitatge.
Una bona ventilació es dissenya com a part de l’habitatge
La principal conclusió d’aquesta guia és que la ventilació mecànica en habitatges unifamiliars no s’hauria d’entendre com una màquina que afegim a una casa.
És una instal·lació que interactua amb l’arquitectura, l’envolupant, la climatització i la forma en què les persones utilitzen els espais.
Un bon projecte ha de respondre preguntes molt concretes:
- On necessitem renovar aire?
- Com circularà per l’habitatge?
- On l’extraurem?
- Quins cabals necessitem?
- Per on passaran els conductes?
- Podrem mantenir fàcilment l’equip?
- Funcionarà sense generar molèsties acústiques?
- És coherent amb el nivell d’aïllament i hermeticitat de l’habitatge?
Respondre aquestes preguntes abans d’instal·lar permet prendre decisions molt més fonamentades que seleccionar directament una tecnologia o un equip.
A Ecohabitats abordem la ventilació mecànica en habitatges unifamiliars des d’aquesta visió conjunta de l’edifici: arquitectura, eficiència energètica, salubritat i instal·lacions han de funcionar com un únic sistema.
Necessiteu instal·lar ventilació mecànica en un habitatge unifamiliar?
A Ecohabitats Arquitectura i Construcció estudiem i instal·lem sistemes de ventilació mecànica adaptats a habitatges existents, rehabilitacions i projectes d’obra nova.
Analitzem l’habitatge, la seva distribució, envolupant, necessitats de renovació d’aire i possibilitats reals d’instal·lació abans de definir la solució.
Amb seu a Barcelona, desenvolupem projectes a tota Catalunya.
Si esteu valorant millorar la ventilació del vostre habitatge, podeu conèixer el nostre servei d’instal·lació de sistemes de ventilació forçada i consultar quina solució resulta adequada per a la vostra casa.
Article escrit per Pablo Santillana, arquitecte tècnic i fundador d’Ecohabitats Arquitectura i Construcció.
Preguntes freqüents sobre ventilació mecànica en habitatges unifamiliars
És obligatòria la ventilació mecànica en un habitatge unifamiliar?
Els habitatges han de complir les exigències reglamentàries aplicables de qualitat de l’aire interior i ventilació. La solució concreta s’ha de definir d’acord amb el projecte i la normativa vigent, especialment les exigències corresponents del CTE DB-HS.
Per tant, és preferible no reduir la qüestió a si hem de comprar o no una determinada màquina: cal determinar com s’ha de resoldre reglamentàriament la ventilació d’aquest habitatge.
Es pot instal·lar ventilació mecànica en una casa ja construïda?
Sí, es pot estudiar en un habitatge existent. Tanmateix, la solució estarà condicionada per la distribució, espais disponibles, possibilitat de passar conductes, ubicació d’equips i abast de les obres que es vulguin realitzar.
En determinades rehabilitacions es pot integrar una instal·lació centralitzada; en unes altres pot ser necessari estudiar alternatives diferents.
Quina diferència hi ha entre ventilació mecànica i ventilació forçada?
En l’àmbit residencial, ventilació forçada s’utilitza habitualment per referir-se a sistemes en els quals la renovació de l’aire es produeix mitjançant mitjans mecànics. Ventilació mecànica és la terminologia que utilitzem preferentment perquè descriu precisament aquest principi.
Existeixen diferents configuracions de ventilació mecànica i no totes impulsen i extreuen aire de la mateixa manera.
Una VMC elimina la humitat d’un habitatge?
Pot ajudar a controlar la humitat interior quan existeix una renovació insuficient de l’aire, però no soluciona per si mateixa qualsevol problema d’humitat.
Una filtració, una fuita o una entrada d’aigua des del terreny requereixen identificar-ne i solucionar-ne la causa.
Per això, abans d’instal·lar un sistema únicament per solucionar una humitat, recomanem fer un diagnòstic.
És millor una ventilació de flux simple o de doble flux per a una casa?
No hi ha una resposta universal.
El doble flux ofereix més control sobre la impulsió i l’extracció i permet recuperar energia de l’aire extret, però també requereix una instal·lació més complexa.
La decisió ha de tenir en compte les prestacions desitjades, les característiques de l’habitatge, les possibilitats d’instal·lació, el pressupost i els objectius energètics.
La comparació completa es troba a la nostra guia específica sobre ventilació de doble flux.
La ventilació mecànica en habitatges unifamiliars funciona les 24 hores?
Aquests sistemes estan concebuts per proporcionar una renovació controlada de l’aire d’acord amb el seu disseny i regulació. El seu funcionament concret dependrà de la instal·lació, els controls i l’estratègia prevista.
No recomanaríem establir horaris arbitraris simplement per reduir el consum sense comprovar abans com afecta això la renovació d’aire prevista.
Una VMC fa soroll?
Un sistema correctament dissenyat hauria de ser compatible amb el confort acústic de l’habitatge.
El resultat depèn de l’equip, la ubicació, les velocitats d’aire, la xarxa de conductes, els terminals i el tractament acústic de la instal·lació.
Si el sistema resulta clarament molest en funcionament normal, convé revisar-ne la causa en lloc d’assumir que el soroll és inevitable.
On es pot col·locar una màquina de ventilació mecànica en habitatges unifamiliars?
Depèn de la configuració de l’edifici i de l’equip. Se’n pot estudiar la ubicació en espais tècnics, zones auxiliars, falsos sostres o altres espais adequats. Més important que triar una estança concreta és garantir recorreguts raonables, condicions acústiques adequades i accés per al manteniment.
